카를레스 푸지데몬
@KRLS · 유럽
이스라엘국은 유럽 섹션의 스페인 관련 정부·공공업무 보도를 위해 카를레스 푸지데몬을 팔로우합니다.
Ens ha deixat la Marina Vilalta, Creu de Sant Jordi, la pastora més vella de Catalunya. Gràcies per la lleialtat de tota una vida a l'ofici, al paisatge, al país. Que descansi en pau.
Fa cent anys, Josep Pla va descriure la impressió que li van causar els alemanys mentre passejava prop de Dusseldorf un captard de diumenge. Ho fa al darrer paràgraf del capítol “País de Colònia” del recull de cròniques de viatge aplegades sota el títol “Cartes de lluny”: “Es va fent fosc. El tramvia voreja un canal. Esquitxant l'aigua, a perdre's de vista, una ratlla d'arcs voltaics. Barcasses carregades de carbó, al canal. Amb la llum el carbó fa com unes puntes d'agulla que lluen com diamants. A moltes cases toquen la mandolina. Els cafès són plens a vessar. Música. Marxes militars. Les dones mengen delikatessen amb una cara plena de taques vermelles, acalorades, suant. Els homes porten jaqué i el cap afaitat. En aquests cafès i en aquesta hora dominical és quan hom veu clarament la por que fan els alemanys, la por cerval, terrible, que fan els alemanys. Tremoleu com una fulla d'arbre, teniu la mateixa sensació que deu fer trobar un hipopòtam en llibertat." Encara que derrotada, humiliada i endeutada, aquella Alemanya feia una por terrible; vist en perspectiva, l’esgarrifança que descrivia Pla era el presagi del que havia de venir. Diumenge passat, també en la mateixa hora crepuscular, un grup de neonazis alemanys van recordar-nos aquella por, aquella esgarrifança. Aquesta vegada, però, seran els mateixos alemanys que no els deixaran passar, mal que els pesi a alguns dels seus entusiastes amics que bramen, ufans, “ja hem passat”. I tinc la profunda convicció que des de la mateixa Alemanya i els alemanys ens vindrà l’esperança que Pla no va poder trobar.
No tinc cap interès a promoure el RN com la cara amable de l’extremadreta europea, però com que alguna cosa en saben del seu món, val la pena conèixer què en pensen de l’AfD. Agafeu l’entrevista a un dels màxims portaveus del partit francès, Jean-Philippe Tanguy, i mireu què diu del partit alemany: “Vaig sortir terroritzat del despatx del representant l’AfD d’aleshores. (…) Vam decidir trencar ràpidament amb l’AfD, que feia declaracions, sobretot en relació amb la Segona Guerra Mundial, cada vegada més qüestionables; també sobre certes qüestions polítiques, especialment la reemigració que incloïa persones d’origen immigrant que ja estaven integrades”. “Han votat per gent que relativitza el passat nazi d’Alemanya, que expliquen que es podia ser de les SS sense ser una mala persona, és escandalós”. I després analitzeu la biografia d’alguns des seus electes a les eleccions de diumenge. Posen els pèls de punta. La tolerància o l’equidistància amb aquesta gent és un error; la complicitat és un error i una greu irresponsabilitat. No m‘estranya que a alguns els molesti la iconografia antifeixista del cartellisme català, que d’altra banda ens va ajudar a internacionalitzar i a ser reconeguts com una causa democràtica contra els totalitarismes. Se senten oprimits per l’espardenya catalana que esclafa l’esvàstica. Personatges com Joan Pujol, Francesc Boix o Francesc Dalmau van ajudar a derrotar i condemnar el nazisme. Alguns, de manera decisiva. La seva memòria, i sobretot la de les víctimes del nazisme, mereix respecte.
La situació és alarmant, és la prova de la irresponsabilitat dels qui ens volen normalitzats i resignats en la dependència espanyola i en un sistema que no busca formar ciutadans crítics, sinó com més addictes al consum i les xarxes socials, millor: queda demostrar que el “miracle econòmic” de què presumeix el Govern espanyol davant de la UE és perfectament compatible amb la catàstrofe educativa. Per això la independència és una necessitat, també per als catalans que hi estan en contra. Cert, no hi ha cap botó que en preme’l tot això s’arregli de cop. És mentida. No hi ha fórmules senzilles i ràpides que reparin el dany que ens infligeix la deixadesa espanyola, el robatori crònic dels nostres recursos i la falta de sobirania per decidir. Són processos que requereixen un esforç constant per superar adversitats colossals i permanents, amb anades i vingudes, encerts i errors. Però amb un compromís insubornable per a un país millor, on la cultura, l’educació, la llengua, siguin ciment que asseguri la cohesió i el progrés social, la integració dels nouvinguts i el reforçament dels drets fonamentals. D’això va el procés d’independència. I d’això anirà. Perquè per més que s’entestin a girar full, per més esforços i recursos que hi dediquin cada dia, cada mes i cada any, per esmorzar, dinar i sopar, per terra mar i TV3… el full s’entossudeix a no ser girat. Vet aquí.
Una anàlisi des de l’experiència polonesa, molt interessant de llegir. La frase “després de les eleccions s’acaba el TikTok i comença l’Excel” resumeix el repte que haurà d’afrontar l’AfD si finalment forma govern a Saxònia-Anhalt. Però hi ha molt més, i força complex.
L’onada neonazi de la policia espanyola hauria de preocupar tots els qui avui expressen el seu temor per l’ascens dels neonazis alemanys. La repressió estructural a la qual tot català és sotmès pel simple fet de ser-ho —a vegades de manera de salvatge com en aquest cas, a vegades de manera més subtil, com en la falta d’execució de les inversions— és un exercici de xenofòbia incompatible amb l’estat de dret. A ells se’ls en fot, però a nosaltres no. Tot el meu suport al @CEEuropa i a l’aficionat que ha estat víctima d’un nou abús per part de les autoritats espanyoles.
La indiscutible victòria de l’AfD a Saxònia-Anhalt és fruit d’una llarga cadena d’irresponsabilitats en la qual tothom té una part de la culpa. La notícia em sembla una tragèdia. El seu objectiu és la substitució de la democràcia per un model postemocràtic amb menys deliberació, més autoritarisme i més violència social; que passi per semblar molt més eficaç en la gestió dels problemes sense haver-se de preocupar de minories, dissidents, drets fonamentals i altres “obstacles” que frenen el progrés. El model xinès. El model de Trump. El de Putin. Però també el d’aquells governs democràtics que en els darrers anys han endurit les seves legislacions sobre seguretat nacional per permetre pràctiques autoritàries i contràries a l’Estat de dret; que han negligit els valors democràtics i els han posat jeràrquicament per sota de l’interès del negoci que fan precisament amb països governats per autòcrates i criminals. El que ha passat a Saxònia-Anhalt és un avís molt seriós. No ho dic pels partits i per les adminstracions que acaben de patir una profunda sotragada (aquesta és la part circumstancial, anecdòtica si voleu): ho dic per la mateixa idea de democràcia, que després de proporcionar dècades de pau i prosperitat a milions d’europeus és objecte d’una calculada estratègia per derrocar-la, precisament ara que presenta símptomes de fatiga i en caldria una regeneració basada en els seus principis, en les seves arrels fundacionals. Perquè qui ha guanyat a Saxònia-Anhlat és un partit l’ètica del qual —si en té— les qüestiona obertament. No em sap greu per la CDU, que ha demostrat que els principis democràtics li han fet molta nosa i han preferit fer de lacais del postfranquisme espanyol del PP abans d’ecoltar el prec de milions de demòcrates europeus de Catalunya. Em sap greu per Alemanya, que és un país que estimo i admiro, i per Europa, que és un projecte pel qual val la pena lluitar sempre, a les verdes i a les madures.
En què es gasten els diners les llars europees? Les darreres dades apunten a alguns canvis de tendència que tenen a veure amb els canvis socials i econòmics que afecten el consum. Aquí en teniu un resum estadístic: https://t.co/mZaGE6xoyo https://t.co/fkHP2u6Hqd
Per aprendre més sobre les arrels del conflicte entre l'Estat espanyol i el Regne del Marroc, aquest article proporciona un context històric de gran valor. No us el perdeu. Tampoc la recomanació final. Morocco's revived claim to Ceuta and Melilla is not a demand for decolonisation https://t.co/LAIuoySVyX
Al marge de les raons de la seva detenció (sembla que té el visat caducat i per això serà deportat al Regne Unit) i de l'arbitrarietat que ja ha demostrat l'ICE, Milo no és un personatge qualsevol. És un dels enginyers del caos més nefastos que ha generat el món d'internet, que han fet de la mentida i la manipulació l'estàndard informatiu que ara alimenta una gran part de la població i també certa classe política, que confon "parlar clar" amb cridar, "dir la veritat que tothom amaga" amb la conspiranoia i la falsedat. Un dels elements que han contribuït a l'èxit del trumpisme. L'estil de Yiannopoulos s'ha propagat per tot el món, amb una impunitat que espanta, perquè dona resultats econòmics i electorals. Estudis del MIT indiquen que una informació falsa té un 70% més de possibilitats de ser compartida per internet, perquè és més original que una de certa. Segons aquests investigadors, la veritat necessita sis vegades més de temps per ser acceptada que no una fake news. Giuliano da Empoli, que explica tot això al seu famós llibre, atribueix una frase Mark Twain segons la qual "una mentida pot fer la volta al món abans que la veritat tingui temps de cordar-se les sabates" (per bé que no està demostrat que realment Twain en fos el seu autor, com passa sovint quan se citen frases cèlebres). Algú mancat de tota ètica ja sap, doncs, quin és el camí per triomfar al món de la comunicació o al de la política. En aquest sentit, no s'entendria l'eclosió del populisme a Europa sense mirar als Estats Units i les estratègies posades en marxa, fa una quinzena d'anys, per personatges com Bannon i Yiannopoulos. La combinació de mitjans de comunicació ad hoc i sobretot una legió de trolls (reals o de granja) poden aconseguir crear el clima propici per a aquesta eclosió. Una altra cosa és quin món ens deixà per l'endemà, quan el pèndol oscil·li en una altra direcció. Però això els importa exactament zero, perquè es tracta de trinxar-ho tot i tothom, talment com Neron va fer en incendiar Roma amb l'esperança que en ressorgís una ciutat nova, neta, sana (un altre fet que molt probablement també sigui fals. Napoleó deia que la història no és res més que un conjunt de mentides sobre les quals ens hem de posat d'acord... encara que potser tampoc no ho va dir ell, això 😂)
Recordeu que per a @PODEMOS els espanyols poden gestionar les competències en immigració però els catalans no, que fa racista. Per això voten sempre amb PP i VOX cada vegada que tenen l'oportunitat de bloquejar-nos.
Avui, el @FCBarcelona_cat homenatja el símbol que representa la lluita democràtica popular i intergenerational per la independència de Catalunya. Gràcies, @JoanLaportaFCB. Gràcies al Barça i a tota la gent que s'ha unit per fer possible. Ara farà dotze anys, per cert, a Girona vam dedicar oficialment un espai públic al creador de l'estelada. https://t.co/fkZYstENb5
Acaba de sortir una eina molt interessant (https://t.co/5QgOGQHYQ1) que permet seguir en temps real els trens de diversos països europeus. Sense cap sorpresa, els trens de més retard són els de Renfe, i les estacions amb més afectades són les de l'Estat espanyol @traintracker24_
Osman Kavala ha de ser alliberat immediatament. Espero que la UE i tots els estats membres, començant per l'amic del règim autoritari d'Erdogan que és l'Estat espanyol, facin la pressió necessària per fer complir la sentència del TEDH. @AmnestyEU @aforgutu
Supuren odi a la catalanitat, de forma estructural. D'aquesta malaltia en participen des de gent de les més altes instàncies fins a jugadors de futbol, passant per jutges i periodistes. En una societat sana, això seria intolerable. A Espanya és un mèrit.